4 Habitatges a Llucmajor

Nom de l'obra: Edifici de 4 habitatges. Número de referència: 0501 Desenvolupament del projecte: 2005-2008 Superfície construcció: 435 m2 Arquitectes: Alfons Romero Amengual Col·laboradors: Unai Lilly Zuloaga, Margó Soler Torrens Arq. Tècnic: Carme Aguiló Mora Constructora: Construcciones Oñonatobea

El punt de partida del projecte no es més que la pre definició formal, per part del estudi volumètric aprovat de la illeta a la que pertany (illeta 1). Aquest atorga a la parcel•la (de la que es objecte aquest projecte) una definició en planta d’una “singular” forma de creu irregular, amb un dels dos eixos paral•lel al carrer d’accés, i l’altre perpendicular i partit. Aquesta “taca” d’ocupació que ens ve predefinida, es la que configura el punt de partida.

Programa. De quatre habitatges distribuïts en tres plantes, acaba de donar la singularitat al projecte. Aquests es distribueixen en tres dúplex Pb+PP, i un pis al pis segon. Els tres dúplex, en contacte amb el terreny, tenen una molt considerable zona exterior ajardinada, que en alguns casos (Hab. A i B) serveix d’accés, i que els hi permet “sortir” de la tipologia purament urbana. El pis de planta pis segon, que ocupa tota la planta, gaudeix del terrat per a ús propi, rebent també una gran porció d’espai exterior de visuals obertes i lliures.

A l’hora de donar “forma” al projecte, i assumint la impossibilitat urbanística de dotar de voladissos o altres cossos sortints el projecte, s’opta per tractar-lo com a grans volums (dos) en els que els perpendiculars al carrer d’accés predominen, donada la seva posició, al volum restant. Per marcar aquesta jerarquia es manifesten amb distints acabats, essent un aplacat en el predominant, i un arrebossat en el secundari.

Obertures. Donada la diversitat en planta (cap planta te un programa similar) i la dimensió del projecte (tres plantes de tamany contingut), organitzar la façana amb la habitual retícula cartesiana sembla anar contra natura. És per això que s’ha opta per una composició més lliure, més dinàmica, on cap obertura és igual a la que te a sobre o al costat. La escala es vesteix amb una gelosia (a oest) que li donarà una textura lumínica distinta a la resta d’àmbits, essent coronada per una llanterna de policarbonat a la sortida al terrat.