La història d’aquesta obra, com en tantes altres, es va desenvolupant en el temps.
En una primera fase es va construir un porxo agrícola executat per una escola taller. La gestió de l’aigua havia de crear un circuit que la reaprofités i al mateix temps l’anés millorant amb tractaments naturals. La construcció, adaptada a la normativa de sòl rústic era ruda i contundent amb un porticat de formigó blanc amb distints ritmes per als diversos usos.
Anys després, amb una segona fase, es va transformar en aules de formació, tot i no voler perdre les seves qualitats de transparència i permeabilitat al paisatge.
Dos grans espais (aules) donen lloc a múltiples activitats, podent-se obrir quasi totalment a la natura en èpoques temperades. Un porxo exterior totalment donant a sud permet activitats a l’estiu. Uns cubicles de bloc de formigó tintats en massa alberguen petits usos de recolzament (banys, magatzems, instal•lacions). El caràcter desenfadat i informal, juntament amb l’obertura al paisatge, fan del espai resultant un lloc especialment acollidor.
