L’obra va néixer de la necessitat d’intervenir en el lloc amb un projecte de gran escala (més de 5000 m2 d’edificació), dins un emplaçament marcat per el seu caràcter agrícola, però en gran mesura canviat per les noves infrastructures com el segon cinturó i altres viaris. Vàrem començar a treballar amb un mòdul que mitjançant una estratègica agregació ens permetia crear volumetries trencades, sempre lluitant per controlar les alçades i minimitzar l’impacte en el lloc.
D’altre banda ens trobàvem amb un client singular, Amadip (associació mallorquina de discapacitats psíquics), que ens va permetre treballar el projecte juntament amb el programa, i que ens plantejava el “handicap” de pensar amb un usuari, com es el disminuït psíquic, moltes vegades amb deficiències motrius, per tal d’aconseguir el millor lloc on poguessin estar.
Ens vàrem demanar tres exigències bàsiques; sostenibilitat, nul manteniment i economia de materials, a les quals nosaltres vàrem sumar-li una inquietud personal; la acústica.
Tota la edificació està orientada a sud, amb un aprofitament i control solar màxim, gràcies a un sistema de lames motoritzades que permeten protegir-se del fort assoleig estiuenc i deixen entrar el sol a l’hivern. L’edifici està construït amb un sistema de pells amb uns aïllants òptims i cambres d’aire, com és el cas de la coberta transventilada, que ha funcionat magníficament. Totes les aigües de pluja es recullen en uns grans aljubs i s’aprofiten en usos diversos, i a més a més també es va dissenyar un sistema de xarxa d’aigües grises. També es va integrar a les façanes, de manera pionera a nivell estatal, un sistema de plaques solars tèrmiques que produeix aigua calenta sanitari per a diversos usos.
Un altre punt que creiem important es el fet de que la orientació no sols vol dir obrir o tancar finestres, sinó que els llenguatges dels materials i tot el projecte en general ho expliqui, així a les façanes est/sud/oest hi trobem bloc, lames i obertures, i a la coberta i façana nord xapa i tancaments cecs. Els materials als exteriors son senzills i sincers, econòmics i exemptes de tot manteniment, bloc vist, xapa galvanitzada i tancaments d’alumini. Es va buscar la “immaterialitat” de la façana amb la col•locació del bloc “penjant” (no toca mai el terra) buscant la mateixa sensació d’ingravidesa d’un teixit.
En quan a l’interior, pensant amb l’usuari, vàrem buscar una estructura de fusta laminada que assolís les grans llums deixant espais càlids i diàfans, així com unes noves “pells” que vestissin d’una manera més humana les seves activitats, i permetessin evitar la reverberació i altres problemes acústics típics dels grans espais com aquests, treballant amb materials absorbents i càlids de nul manteniment.
