Un nou
model de Deixalleria (any 2000) va ser possible gràcies a l’obtenció d’una
important ajuda europea mitjançant un projecte presentat ad hoc. El principal repte va ser
encabir tot el programa —encara embrionari i en evolució, com ho era
aleshores el procés de reciclatge— dins un solar residual situat entre el
polígon i un torrent, de geometria irregular i molt allargada, pràcticament
impracticable en el seu extrem.
En contraposició, la ubicació en cantonada i la proximitat a una rotonda
facilitaven l’accés i garantien una alta visibilitat de l’equipament. Per
aquest motiu, l’edifici, de caràcter longitudinal per adaptar-se a la
parcel·la, es va situar a la zona més ampla i exposada, configurant dos accessos
paral·lels diferenciats per a usuaris i serveis.
L’organització funcional es va resoldre mitjançant dos cossos independents.
El cos principal acull l’accés, els tallers i les oficines; el cos secundari
concentra els magatzems, les aules i els serveis higiènics.
Formalment, es va optar per un volum singular revestit amb xapa metàl·lica
per al cos gran, orientat al carrer, mentre que el cos petit es resol amb un
prisma net de bloc de formigó.
| 
